Working languages:
German to Spanish
English to Spanish
Italian to Spanish

David Armada
Nothing lost in translation

Cornella, Cataluña, Spain
Local time: 12:17 CEST (GMT+2)

Native in: Spanish Native in Spanish, Catalan Native in Catalan
  • Send message through ProZ.com
Feedback from
clients and colleagues

on Willingness to Work Again info
7 positive reviews
(1 unidentified)

 Your feedback
  Display standardized information
Account type Freelance translator and/or interpreter, Identity Verified Verified site user
Data security Created by Evelio Clavel-Rosales This person has a SecurePRO™ card. Because this person is not a ProZ.com Plus subscriber, to view his or her SecurePRO™ card you must be a ProZ.com Business member or Plus subscriber.
Affiliations This person is not affiliated with any business or Blue Board record at ProZ.com.
Services Translation, Editing/proofreading, Website localization, Software localization, Project management
Expertise
Specializes in:
SAPIT (Information Technology)
Marketing / Market ResearchBusiness/Commerce (general)
Tourism & TravelGovernment / Politics
EconomicsFood & Drink
Finance (general)Human Resources


Rates
German to Spanish - Rates: 0.07 - 0.07 EUR per word / 22 - 22 EUR per hour
English to Spanish - Rates: 0.07 - 0.07 EUR per word / 22 - 22 EUR per hour
Italian to Spanish - Rates: 0.07 - 0.07 EUR per word / 22 - 22 EUR per hour
Spanish to Catalan - Rates: 0.05 - 0.05 EUR per word / 18 - 18 EUR per hour
Greek to Spanish - Rates: 0.07 - 0.07 EUR per word / 22 - 22 EUR per hour

KudoZ activity (PRO) PRO-level points: 223, Questions answered: 123, Questions asked: 258
Blue Board entries made by this user  3 entries

Payment methods accepted Wire transfer
Portfolio Sample translations submitted: 4
Italian to Spanish: Manual de higiene
General field: Law/Patents
Source text - Italian
In applicazione della legge n° 155 del 26-05-97 (art. 3 comma 2 lettera b ed art. 4 comma 3), per l’individuazione dei punti critici si fa riferimento al manuale di corretta prassi igienica della UNI.

Vengono pertanto definite le seguenti sezioni:

2) Copia autorizzazione sanitaria comunale.

I responsabili di turno dovranno inoltre verificare che per ogni di questa attività ci sia un registrazione scritta dei moduli (Modulo di ispezione esiti derattizzazione pag. 9 & Rapporto di intervento di disinfestazione pag. 10), che saranno debitamente archiviati con questo manuale.
Translation - Spanish
En aplicación de la ley número 155 del 26-05-97 (artículo 3, apartado 2, letra b) y artículo 4, apartado 3), a efectos de identificación de puntos críticos véase el Manual de Prácticas Correctas de Higiene del Organismo Nacional Italiano de Unificación (UNI).

Se definen las secciones siguientes

2) Copia de la autorización sanitaria municipal

Los responsables de turno deberán comprobar asimismo que para cada una de estas actividades se lleve un registro escrito en los formularios (Módulo de inspección de los resultados de desratización (pág. 9) e Informe de actuación de desinfectación (pág. 10)), que serán debidamente archivados con el presente manual.
German to Spanish: Publicidad
General field: Marketing
Detailed field: Advertising / Public Relations
Source text - German
BMW
Presse- und Öffentlichkeitsarbei
Presse-Information
Oktober 2007

Firma
Bayerische
Motoren Werke
Aktiengesellschaft

Postanschrift
BMW AG
80788 München

Telefon
49 89 382 38960

Internet
www.bmwgroup.com
Golf ist eine Achterbahn der Gefühle
Mentale Vorbereitung ist die essenzielle Voraussetzung für den sportlichen Erfolg



München. Für die teilnehmenden Golfprofis steht bei internationalen Profiturnieren, wie den BMW Golfturnieren viel auf dem Spiel: Schließlich geht es nicht nur um die Preisgelder, sondern auch um Qualifikationspunkte für die Teilnahme an internationalen Turnierhighlights. Der Erfolgsdruck auf jeden Spieler ist dementsprechend groß.

Umso wichtiger ist es für die Teilnehmer konzentriert den nächsten Schlag zu planen. Golfprofis wissen deshalb um die Notwendigkeit, sich auf jedes Turnier nicht nur physisch, sondern auch mental vorzubereiten. Für seine außergewöhnliche Besonnenheit auf dem Green bekannt ist der Südafrikaner Retief Goosen, die momentane Nummer 6 der Weltrangliste.* Der auch „Iceman“ genannte Top-Spieler verriet anlässlich der BMW International Open 2006 wie er sich mental auf diese große Herausforderung einstimmt und was auch Amateurgolfer daraus lernen können.

Eine Golferweisheit besagt: 90% des Spiels entscheiden sich im Kopf. Dafür bedarf es einiger Vorbereitung. Das weiß auch Retief Goosen. „Ich bereite mich auf dieses Turnier auf die gleiche Weise vor, wie auf andere große Turniere. Ich spiele am Dienstag eine Proberunde, am Mittwoch nehme ich am Pro Am Turnier teil. So stelle ich sicher, dass meine Vorbereitungsphase abgeschlossen ist, bevor das eigentliche Turnier beginnt. Dadurch kann ich mich allein auf mein Spiel konzentrieren, ohne mich mit meinem Schwung herumärgern zu müssen.“

Amateurgolfern, die ihr Handicap verbessern möchten, rät Goosen deshalb, sich für eine Einstimmung auf die bevorstehende Aufgabe genügend Zeit zu geben.


* Official World Golf Ranking, Stand 15. Oktober 2006

Translation - Spanish

BMW
Relaciones con la prensa y relaciones públicas








Información de prensa
Octubre del 2007

Empresa
Bayerische
Motoren Werke
Aktiengesellschaft

Dirección postal
BMW AG
80788 Múnich

Teléfono
49 89 382 38960

Internet
www.bmwgroup.com
El golf es una montaña rusa de sensaciones
La preparación mental es el requisito esencial para conseguir el éxito deportivo



Múnich. Los golfistas profesionales se juegan mucho en los torneos profesionales internacionales como los torneos de golf BMW. Y es que, en el fondo, no sólo compiten por los premios en metálico, sino también por obtener puntos para la clasificación que les dé luz verde para participar en los mejores torneos internacionales. La presión por el éxito que cada jugador debe soportar es enorme.

Todo ello hace que la concentración de los participantes a la hora de preparar el próximo golpe cobre una importancia si cabe mayor. Los golfistas profesionales son conscientes de la necesidad de prepararse para cada torneo, no sólo en el plano físico, sino también mental. El sudafricano Retief Goosen, que en la actualidad ocupa el sexto puesto en el ranking mundial*, es conocido por el extraordinario aplomo que exhibe en el green. Este jugador, que se encuentra entre los mejores del mundo y que es conocido con el sobrenombre de Hombre de hielo, reveló con motivo de su participación en el BMW International Open 2006 cómo se prepara mentalmente para una competición de esta categoría y qué pueden aprender de ello los jugadores amateurs.

Un dicho entre los golfistas reza que el 90 % del juego se decide en la cabeza. Para ello se requiere un poco de preparación. Retief Goosen lo sabe a ciencia cierta: «Para este torneo me preparo de la misma forma que para otros grandes torneos. El martes hago un recorrido de prueba y el miércoles participo en el torneo PRO-AM. De esta forma me aseguro de que mi fase de preparación ha concluido antes de que empiece el torneo propiamente dicho, lo que me permite concentrarme únicamente en mi juego sin tener que pelearme con el swing».

Por ello, Goosen recomienda a todos aquellos jugadores amateurs que quieran mejorar su hándicap dedicar el tiempo suficiente para preparar este objetivo.


* Ranking mundial oficial de golf en fecha 15 de octubre del 2006

German to Catalan: Residuos
General field: Other
Detailed field: Chemistry; Chem Sci/Eng
Source text - German
Umweltbundesamt




Bericht zu den

Auswirkungen von REACH auf Recycling/ Verwertung






Diese Einschätzungen und Informationen sind unverbindliche Interpretationen der Verordnung (EG) Nr. 1907/2006 durch das Umweltbundesamt. Sie wurden mit größt- möglicher Sorgfalt erstellt und basieren auf fundierten Kenntnissen der zugrunde liegenden Rechtsbereiche.
Haftungsansprüche materieller oder ideeller Art gegen das Umweltbundesamt, die durch die Nutzung oder Nichtnutzung der angebotenen Informationen bzw. durch die Nutzung fehlerhafter oder unvollständiger Informationen verursacht werden, sind grundsätzlich ausgeschlossen, es sei denn, sie sind nachweislich auf vorsätzliches oder grob fahrlässiges Verschulden unseres Hauses zurückzuführen.














2. ergänzte Fassung vom 21. Februar 2008


1 Übersicht
Dieser Bericht enthält Einschätzungen möglicher Auswirkungen der REACH-VO auf Recycling und Verwertung verschiedener Materialströme. In diesem Kapitel werden zunächst die Konsequenzen durch REACH zusammenfassend dargestellt (1.1) sowie die Erkenntnisse über die betrachteten Materialströme (1.2).
In Kapitel 2 werden die wichtigsten Regelungen der REACH-VO erklärt und die Entschei- dungsstruktur für die Betrachtungen vorgestellt.
Die detaillierten Betrachtungen der einzelnen Stoffströme folgen in Kapitel 3.

1.1 Zusammenfassung der voraussichtlichen Konsequenzen durch REACH und aktueller Aktivitäten
Unterliegen Nebenprodukte oder Sekundärstoffe aus Herstellungs- und Recyclingprozessen nicht mehr dem Abfallrecht, müssen sie die vollständigen Anforderungen der REACH-VO erfüllen.
Für viele Materialströme kommen wir zu dem Ergebnis, dass keine Probleme für die Verwertung zu erwarten sind, d.h. weder mit einer Verschiebung von Materialströmen in das Abfallregime zu rechnen ist, noch eine Verhinderung des Recyclings befürchtet wird. Gleichwohl gibt es eine Vielzahl von Fragen, die entweder grundsätzlich ungeklärt, oder für den einzelnen Betrieb auf Grund der komplizierten Materie unklar sind. Dies führt völlig berechtigt zu Verunsicherung in den Branchen.
Für die Mehrzahl der Materialströme wurden für diesen Bericht die für die Branchen zuständigen Verbände einbezogen.
Für die Branchen Kraftwerksnebenprodukte, Kunststoffrecycling, Baustoffrecycling und Eisen- sowie Nicht-Eisen-Metallindustrie fanden Fachgespräche zu Klärung offener Fragen statt.
Nach unserer Einschätzung, die auch von einigen Verbänden bestätigt wurde, ist der Registrierungsaufwand für einige Materialströme (z.B. Hochofenschlacke, Kraftwerksneben- produkte) wirtschaftlich zumutbar.
Zum Teil bleiben die betrachteten Materialien im Abfallregime, so dass aus REACH keine Anforderungen erwachsen. Dies trifft z.B. auf Altglasscherben, Schlacken und Aschen aus der Müllverbrennung, Ersatzbrennstoffe, Gießereirückstände und Wälzoxidschlacke zu.
Allerdings strebt die Industrie nach eigener Aussage teilweise auch für diese Stoffe eine höherwertige Verwertung außerhalb des Abfallregimes an und will auch für diese Stoffe eine Vorregistrierung vornehmen.
Für die Bereiche Kunststoffrecycling und Baustoffrecycling besteht noch erheblicher Klärungsbedarf. Die Probleme konnten eingegrenzt und müssen noch geprüft werden. Hierfür sind Forschungsvorhaben vorgesehen. Sobald abschließende Erkenntnisse vorliegen, werden sie in diesem Bericht ergänzt. Ein Sachstandsbericht für den Bereich Kunststoffrecycling erfolgt in Anlage 1, für Baustoffrecycling in Anlage 2.
Unklarheiten bestehen außerdem zur möglichen Anwendung des Artikels 2 (7d) der REACH- VO, der Erleichterungen für Recyclingunternehmen bringen soll. Zum einen ist unklar, in welchen Fällen der Artikel angewendet werden kann. Zum anderen bestehen Befürchtungen, dass der Identitätsnachweis nicht zu führen sowie die Beschaffung der notwendigen Informationen nicht machbar sind. Aus unserer Sicht ist dieses Problem nur bedingt gegeben, da Primär- und Sekundärproduzenten oftmals identisch sind (z.B. Einsatz von Glasscherben in der Glasproduktion) oder zum gleichen Konzern gehören. Auch die Verbände könnten hier helfen, sinnvolle Informationsketten aufzubauen. Nicht zuletzt über das SIEF (Substance Information Exchange Forum) können Sekundär- und Primärproduzenten in Kontakt treten. Weiterhin werden Probleme für diejenigen Stoffe gesehen, die durch Primärherstellung nicht mehr in Verkehr gebracht werden, aber durch Recycling. Hier wäre der Artikel 2 (7d) nicht anwendbar und somit die Recycler für die Registrierung zuständig. Dies trifft z.B. für einige Zusatzstoffe in Kunststoffen zu.
Nach wie vor ist unklar, welche Auswirkungen die Novellierung der AbfRRL auf den Abfall- bzw. Produktstatus einzelner Materialströme haben wird. So könnten einige Materialien, die zurzeit noch unter das Abfallregime fallen, dann den Produktstatus erhalten und somit REACH unterliegen. Bei einer Vielzahl von Stoffen wurde dies in den detaillierten Betrachtungen bereits berücksichtigt.

1.2 Betrachtete Materialströme
Im Folgenden sind die wichtigsten Punkte aus den im Kapitel 3 folgenden Betrachtungen zu den einzelnen Materialströmen zusammengefasst:
Altöl: Für Basisöl und andere Öle aus der Rückgewinnung ist entweder der Nachweis der Identität mit Basisöl bzw. anderen Ölen aus der Primärraffination oder eine Neuregistrierung erforderlich. Der Bundesverband Altöl (BVA) bemüht sich derzeit um eine Abstimmung mit den Primärproduzenten, um Identitäten von Primär- und Sekundärölen zu identifizieren.
Lösemittel: Die Zusammensetzung wieder aufbereiteter Lösemittel ist i.d.R. bekannt bzw. kann ermittelt werden. Sofern es sich nicht um Sammeltransporte handelt, kann der Abfallerzeuger dem Recycler i.a. die notwendigen Informationen und ggf. auch das SDB mitgeben, sodass keine Unterbrechung der DU-Kette mit entsprechendem Informations- verlust erfolgt. Dies kann mit Aufwand verbunden sein, ist jedoch sachgerecht. Eine Abnahme der Wiederverwendung von unbekannten LM-Gemischen z.B. zu Reinigungszwecken ist möglich und aus Gründen des Umweltschutzes zu begrüßen.
Glas- und Mineralfaserabfälle: Zurzeit gelten Altglasscherben als Abfall im Sinne der AbfRRL. Die Branche ist jedoch bestrebt, für diese Scherben den Produktstatus zu erlangen, womit diese der REACH-VO unterliegen würden. Aufgrund der hochwertigen Sortierung geht der Bundesverband Glas (BV Glas) jedoch davon aus, dass die Zusammensetzung der jeweiligen Fraktionen der Glasscherben bestimmt werden kann und somit ein Identitäts- nachweis zur Anwendung des Art. 2 (7d) der REACH-VO durchführbar wäre.
Papierrecycling: Für die meisten Materialströme werden keine Probleme gesehen, da es sich entweder um Abfall oder um unproblematische Erzeugnisse handelt. Lediglich Altpapier- stoff (zerfasertes deinktes Altpapier, engl. deinked pulp (DIP)) könnte Registrierungspflichten unterliegen, wenn es weder als Abfall noch als Erzeugnis, sondern als Stoff oder Zubereitung eingestuft wird. Wir unterstützen die Beantragung einer Ausnahme nach Anhang V der REACH-VO für Altpapierstoff oder die Schaffung einer anderen geeigneten Regelung.
Bioabfall/ Kompost: Bioabfall und Kompost werden nach derzeitigem Recht als Abfall eingestuft. Laut Mitteilung der Kommission zu Auslegungsfragen betreffend Abfall und Nebenprodukte (KOM (2007) 59 endgültig) könnten Komposte und Gärrückstände auch als Produkte eingestuft werden. In diesem Fall würden sie der REACH-VO unterliegen, aber als ungefährliche Naturstoffe unter die Ausnahmen nach Anhang V, Punkt 8. Biogas und Biomethan unterliegen als Produkte der REACH-VO, sollten u.E. aber analog zu Erdgas nach Anhang V, Punkt 7 ausgenommen werden. Der BDE hat eine ähnliche Einschätzung hierzu vorgenommen.
Heizwertreiche Fraktion aus MBA („Ersatzbrennstoffe“): Diese bleiben bis zur endgültigen Verwertung Abfälle und unterliegen somit nicht der REACH-VO. Dies wird vom BDE (Bundesverband der Deutschen Entsorgungswirtschaft e.V.) in einer Stellungnahme vom 22.08.2007 bestätigt.
MVA-Rückstände: Schlacken, Aschen und andere Rückstände aus der Hausmüll- verbrennung bleiben bis zur endgültigen Verwertung Abfälle und unterliegen somit nicht der REACH-VO. Diese Ansicht wird vom BDE bestätigt. Aus der Rauchgasreinigung können jedoch Salzsäure und REA-Gips gewonnen werden. Für beide sollten die Betreiber die Vorregistrierungsphase nutzen, um sich einem Konsortium zur Registrierung dieser Stoffe anzuschließen. Für REA-Gips halten wir eine Ausnahme nach Anhang IV oder V für sinnvoll, sofern er keine schlechtere Qualität als Naturgips hat.
Kraftwerksnebenprodukte: Die Nebenprodukte aus Kraftwerken verlieren ihre Abfall- eigenschaft i.d.R. spätestens dann, wenn sie in Produkte/ Zubereitungen (z.B. Baustoffe) eingehen. Die Kraftwerksbetreiber haben jedoch das Bestreben, dass bestimmte Kraftwerks- nebenprodukte (z.B. Steinkohlenflugasche) bereits „auf dem Kraftwerkshof“ ihre Abfall- eigenschaft verlieren und sehen sich somit auch als Hersteller im Sinne von REACH. Hier erhoffen sich die Verbände eine klarere Abgrenzung durch die Novellierung der AbfRRL. Die Nebenprodukte sind als neue Stoffe anzusehen und sollten entsprechend registriert werden. Auf Grund der großen Mengen und der geringen Gefährlichkeit erscheint der Aufwand hierfür sachgerecht und überschaubar. Auf jeden Fall sollten Kraftwerksbetreiber eine Vorregistrierung ihrer Stoffe vornehmen. Neue Bestrebungen der Branche gehen dahin, für die Kraftwerksnebenprodukte eine Ausnahme von der Registrierung unter REACH durch Aufnahme in den Anhang V zu erhalten. Für REA-Gips halten wir eine Ausnahme nach Anhang IV oder V für sinnvoll, sofern er keine schlechtere Qualität als Naturgips hat.
Schlacken der NE-Metallindustrie: Die entstehenden Schlacken sind je nach Prozess und Stoff sehr unterschiedlich und werden zum Teil als Abfall verwertet, zum Teil bereits als Produkt. Eine Beeinträchtigung der Verwertung für Schlacken mit Produktstatus (z.B. Eisensilikatschlacken aus der Kupfererzeugung) auf Grund von REACH ist eher nicht zu befürchten. Soweit Registrierungen erforderlich sein könnten, arbeitet die Industrie hieran. Eine Vorregistrierung ist in jedem Fall zu empfehlen und nach Aussage der Industrie auch vorgesehen.
Gießereirückstände: Sowohl Kupolofenschlacke als auch Gießereirestsand unterliegen zurzeit dem Abfallregime – eine Verwertung außerhalb des Abfallregimes wird nach unserer Kenntnis bisher nicht angestrebt.
Rückstände und Nebenerzeugnisse aus der Eisen- und Stahlherstellung: Schlacken aus der Eisen- und Stahlherstellung werden bereits teilweise als Produkt außerhalb des Abfallregimes vermarktet. Im Allgemeinen verfügen die Schlacken über eine homogene Stoffzusammensetzung und sind unter REACH als UVCB-Stoffe oder, falls definierte Produkte wie Wasserbausteine hergestellt werden, voraussichtlich als Erzeugnis einzustufen. Bei einzelnen Nebenprodukten ist die Beschaffenheit möglicherweise so einheitlich, dass eine kostensparende gemeinsame (europaweite) Registrierung möglich wäre. Eine Vorregistrierung wird der Branche empfohlen. Feuerfestausbruch wird zurzeit noch als Abfall eingestuft, im Falle einer Produkteinstufung hält die Branche den durch REACH entstehenden Aufwand für machbar. Stäube aus der Eisen- und Stahlproduktion sowie Gichtgasschlamm unterliegen dem Abfallregime; eine Einstufung als Produkt wird nach unserer Erkenntnis nicht angestrebt. Prozessgase aus dem Hochofen-, Koksofen- und Konverterprozess sind nach Anhang V der REACH-VO von der Registrierung ausge- nommen.
Eisen- und Stahlschrott: Eisen und Stahl sind Legierungen und gelten somit unter REACH als Zubereitungen. Sie sind selbst nicht registrierungspflichtig, sondern die darin enthaltenen Stoffe. Neuschrott aus der Produktion ist mit dem Primärmaterial identisch und damit unproblematisch, sofern er nicht ohnehin noch als Abfall eingestuft ist. Falls einzelne Altschrotte aus Sammlung und Schredder bereits als Rohstoff außerhalb des Abfallregimes betrachtet werden, gibt es für die vermarkteten Schrottsorten detaillierte Standards, die als Grundlage für eine Registrierung dienen könnten. Alternativ können die Schrotte eventuell ebenso als identisch mit Primärprodukten angesehen und Art. 2 (7d) angewendet werden, sofern dem Rückgewinner die notwendigen Informationen vorliegen. Dies hängt weiterhin von der möglichen Breite einer Stoffregistrierung für Primärprodukte ab. Für den notwendigen Informationsfluss will die Stahlindustrie sorgen. Es wird eine Vorregistrierung für Stahlschrott oder einzelne Schrottqualitäten empfohlen.
Abfälle aus der Oberflächenbehandlung von Metallen: Im Regelfall ist das Material zunächst Abfall. Zum Teil werden diese als Abfall zur Verwertung (z.B. in Zementwerken oder Metallhütten) eingesetzt. Bei einer Behandlung werden die Abfälle zu einem definierten Stoff/ definierter Zubereitung und sind i.d.R. identisch mit bereits registrierten Stoffen/ registrierten Stoffen in einer Zubereitung. Der Aufwand für die Beschaffung der weiterzugebenden Informationen ist überschaubar. In einigen Fällen können neue, bisher noch nicht registrierte Stoffe entstehen. Hier sollte zunächst eine Vorregistrierung vorgenommen und die Registrierung angestrebt werden. Der Zentralverband Oberflächen- technik e.V. hat sich bereits intensiv mit den Auswirkungen und Anforderungen der REACH- VO beschäftigt und schätzt sie als zu bewältigen ein.
Elektroschrott: Elektroschrott ist Abfall und fällt nicht unter REACH. Für Einzelne daraus entstehende Fraktionen wie Glas, Metalle und Kunststoffe sind die entsprechenden materialstromspezifischen Überlegungen maßgeblich.
Altbatterien: Altbatterien sind bis zum Einschmelzen Abfall. Die Metalle, die bei der Schmelze zurück gewonnen werden, sind als Stoffe – im Falle von Legierungen als Zubereitungen – einzustufen. Wir empfehlen eine Vorregistrierung.



Translation - Catalan
Institut Federal de Medi Ambient




Informe sobre els efectes del Reglament REACH en el reciclatge i en la valorització







Les valoracions i les informacions contingudes en el present informe constitueixen interpretacions no vinculants del Reglament (CE) núm. 1907/2006 per part de l’Institut Federal de Medi Ambient, són el resultat d’un curós procés d’elaboració i responen a una sòlida base de coneixements en la legislació aplicable.
En principi, resten excloses les responsabilitats de caràcter material o intel•lectual davant l’lnstitut Federal de Medi Ambient derivades de la utilització o no-utilització de la informació presentada o de la utilització d'informació errònia o incompleta, llevat que es demostri que són imputables a una actitud dolosa o de negligència greu del susdit Institut.















2a versió ampliada del 21 de febrer del 2008

1 Resum
El present informe conté valoracions sobre els possibles efectes del Reglament REACH en el reciclatge i en la valorització de diferents fluxos de material. En aquest capítol s’exposen sintèticament les conseqüències que es deriven de l’aplicació del REACH (1.1) així com els coneixements existents del fluxos de material analitzats (1.2).
En el capítol 2 s’expliquen les disposicions més rellevants del Reglament REACH i es presenta l’estructura arbòria per a les anàlisis.
Finalment, el capítol 3 conté les anàlisis detallades de cadascun dels fluxos de substàncies.

1.1 Resum de les conseqüències previsibles del Reglament REACH y de les activitats en curs
En el supòsit que els subproductes o les substàncies secundàries resultants de processos de fabricació o de reciclatge deixin d’estar subjectes a la legislació en matèria de residus, han de complir tots els requisits estipulats en el Reglament REACH.
Arribem a la conclusió que per a un gran nombre de fluxos de material no s’han d’esperar problemes pel que fa a la valorització, és a dir, no es preveu que els fluxos de material passin a estar subjectes al règim en matèria de residus ni es tem un impediment del reciclatge. No obstant això, hi ha una gran quantitat de qüestions que resten essencialment sense aclarir o que són ambigües per a cada empresa, ja que es tracta d’una matèria complexa. Això provoca una inseguretat totalment justificada en els sectors.
Per a la majoria del fluxos de material del present informe s’ha comptat amb la participació de les associacions representatives dels sectors.
Per als sectors dels subproductes de centrals elèctriques, del reciclatge de plàstics, del reciclatge de materials de construcció així com per a la indústria metal•lúrgica fèrria i no fèrria s’han mantingut converses tècniques per tal d’aclarir qüestions pendents.
Segons la nostra valoració, confirmada també per algunes associacions, les despeses en concepte de registre per a alguns dels fluxos de material (p. ex., escòria d’alts forns, subproductes de centrals elèctriques) són assumibles econòmicament.
Els materials analitzats continuen, en part, subjectes al règim en matèria de residus, per la qual cosa no s’originen requisits que dimanin del Reglament REACH. Això afecta, per exemple, els residus de vidre, les escòries i les cendres procedents de la incineració de residus, els combustibles substitutius, els residus de foneries i l'escòria d'òxid Waelz.
Tanmateix, la pròpia indústria afirma que també aspira a aconseguir una valorització de més valor afegit per a una part d’aquestes substàncies al marge del règim en matèria de residus i té la intenció de realitzar-ne un preregistre.
Per als sectors del reciclatge de plàstics i el reciclatge de materials de construcció resten encara moltes qüestions que cal aclarir. Els problemes s’han pogut delimitar i encara s’han d’examinar. A aquest efecte hi ha previstos projectes de recerca. Tan bon punt es disposi de coneixements concloents, s’afegiran al present informe. L’annex I conté un informe sobre la situació actual per al sector del reciclatge de plàstics i l’annex II per al reciclatge de materials de construcció.
Hi ha, així mateix, ambigüitats amb relació a la possible aplicació de l’article 2 (7d) del Reglament REACH, el qual es preveu que donarà facilitats a les empreses de reciclatge. D’una banda, no estan clars els supòsits en què s’ha d’aplicar l’article i, de l’altra, existeix el temor que no es pugui aportar la prova d’identitat i que no es puguin subministrar les dades necessàries. Al nostre parer, aquest problema només es dóna de forma limitada, ja que els productors primaris i secundaris acostumen a ser els mateixos (p. ex., la utilització de residus de vidre en la producció de vidre) o pertanyen al mateix grup. En aquest sentit, les associacions també podrien ajudar a crear cadenes d’informació adequades. Els productors primaris i secundaris poden entaular contactes, sobretot per mitjà del Fòrum d’Intercanvi d’Informació de Substàncies (FIIS). A més a més, s’observen problemes per a les substàncies que ja no es comercialitzen a través de la fabricació primària sinó del reciclatge. En aquest punt no s’aplicaria l’article 2 (7d) i, per tant, l’empresa de reciclatge seria responsable del registre. Això afecta, entre d’altres, alguns additius en els plàstics.
Resten sense aclarir els efectes que l’esmena de la Directiva marc de residus tindrà sobre la condició de residu i de producte de determinats fluxos de material. Així, alguns materials supeditats actualment al règim en matèria de residus podrien passar a tenir la condició de producte i, en conseqüència, estarien subjectes al Reglament REACH. Aquesta circumstància s’ha pres en consideració per a un gran nombre de substàncies en els exàmens detallats.


1.2 Fluxos de material analitzats
Tot seguit s’exposen sintèticament els aspectes més importants de les anàlisis de cadascun del fluxos de material del capítol 3:
Olis usats: per als olis de base i altres olis procedents de la recuperació és obligatori presentar la prova que demostri que són idèntics als olis de base o a altres olis procedents del refinatge primari o fer-ne un nou registre. L'Associació Alemanya d’Olis Usats (BVA) està fent esforços per arribar a un acord amb els productors primaris a fi d’identificar els olis primaris i secundaris que són idèntics.
Dissolvents: en la majoria dels casos és possible conèixer o determinar la composició dels dissolvents que s’han tornat a preparar. Sempre que no es tracti de transports col•lectius, en general, el productor de residus pot transmetre la informació necessària i, si escau, el full de dades de seguretat (FDS) a l’empresa de reciclatge per evitar que es trenqui la cadena d’usuaris intermedis amb la consegüent pèrdua d’informació. Això pot implicar unes despeses; tanmateix és raonable. Una reducció en la reutilització de mescles de dissolvents desconegudes destinades a la neteja és possible i s’ha d’aplaudir per raons de protecció del medi ambient.
Residus de vidre i de fibres minerals: en l’actualitat els fragments de vidre usats són considerats residus en el sentit de la Directiva marc de residus (DMR). No obstant això, el sector s’ha fixat l’objectiu d’obtenir la condició de producte per a aquests fragments, amb la qual cosa passarien a estar subjectes al Reglament REACH. Atesa la seva classificació d’alt valor afegit, però, l’Associació Alemanya del Vidre (BV Glas) treballa amb l’escenari que és possible determinar la composició de cadascun de les fraccions dels fragments de vidre i que, per tant, seria possible aportar una prova d’identitat per a l’aplicació de l’article 2 (7d) del Reglament REACH.
Reciclatge de paper: no es preveuen complicacions per a la majoria dels fluxos de material, per tal com es tracta de residus o d’articles que no presenten problemes. Només la pasta de fibra recuperada (paper recuperat desfibrat i destintat, en anglès deinked pulp (DIP))) podria estar subjecta al registre obligatori en el cas que no es classifiqués com a residu ni com a article, sinó com a substància o preparat. Donem el nostre suport a la presentació d’una sol•licitud d’excepció de conformitat amb l’annex V del Reglament REACH per a la pasta de fibra recuperada o a la creació d'una altra normativa adequada.
Bioresidu / Compost: de conformitat amb la legislació vigent, el bioresidu i el compost es classifiquen com a residus. D'acord amb la Comunicació interpretativa de la Comissió sobre els residus i els subproductes (COM (2007) 59 final), el compost i els residus de digestió també podrien classificar-se com a productes. En aquest cas, estarien supeditats al Reglament REACH; tanmateix, com a substàncies no perilloses existents en la natura, quedarien incloses en les excepcions d’acord amb l’apartat 8 de l’annex V. Per bé que el biogàs i el biometà, com a productes, estiguin subjectes al Reglament REACH, al nostre parer, podrien quedar-ne exclosos, de forma anàloga al gas, d’acord amb l’apartat 7 de l’annex V. L’Associació Alemanya de la Indústria de Gestió de Residus (BDE) n’ha fet una valoració en la mateixa línia.

Fracció d’alt valor calorífic del tractament mecanicobiològic (combustibles substitutius): conserven la seva condició de residu fins a la valorització final i, en conseqüència, no estan subjectes al Reglament REACH. Aquesta valoració l’ha confirmada l’Associació Alemanya de la Indústria de Gestió de Residus (BDE) en el seu Dictamen del 22.8.2007.

Residus d’instal•lacions d'incineració de residus: les escòries, les cendres i altres residus procedents de la incineració de residus domèstics mantenen la condició de residus fins a la valorització final i, en conseqüència, no estan subjectes al Reglament REACH. La BDE ha confirmat aquesta interpretació. Tanmateix, de la depuració de gasos de combustió es pot obtenir àcid clorhídric i guix procedent de la dessulfuració de gasos de combustió. Els operadors haurien d’aprofitar la fase de preregistre per a totes dues substàncies i adherir-se a un consorci per realitzar-ne el registre. Per al guix procedent de la dessulfuració de gasos de combustió considerem raonable una excepció de conformitat amb l’annex IV o V, sempre que no presenti una pitjor qualitat que el guix natural.
Subproductes de centrals elèctriques: per regla general, els subproductes procedents de centrals elèctriques perden la seva condició de residu, a tot estirar quan s’incorporen a productes / preparats (p. ex., materials de construcció). No obstant això, els operadors de centrals elèctriques tenen l’objectiu que determinats subproductes de centrals elèctriques, com ara la cendra volant d’hulla, perdin la condició de residu ja en el pati de la central elèctrica, de manera que es considerin fabricants d’acord amb el Reglament REACH. En aquest sentit, les associacions esperen que l’esmena de la Directiva marc de residus es tradueixi en una delimitació més clara. Els subproductes s’han de considerar substàncies noves i s’han de registrar d’acord amb aquest plantejament. Ateses les grans quantitats i la perillositat mínima, les despeses semblen raonables i transparents. Els operadors de centrals elèctriques haurien de realitzar sempre un preregistre de les seves substàncies. Els esforços del sector van encaminats a aconseguir una excepció del registre de conformitat amb el Reglament REACH per als subproductes de centrals elèctriques mitjançant la seva inclusió en l’annex V. Per al guix procedent de la dessulfuració de gasos de combustió considerem raonable una excepció d’acord amb l’annex IV o V, sempre que no presenti una pitjor qualitat que el guix natural.

Escòries de la indústria metal•lúrgica no fèrria: les escòries que es generen són molt diferents segons el procés i la substàncies i es valoritzen en part com a residu i en part com a producte. En principi, el Reglament REACH no té per què afectar negativament la valorització de les escòries amb la condició de producte (p. ex., escòries de silicat de ferro de la producció de coure). La indústria ja està treballant en la mesura en què els registres podrien ser obligatoris. És recomanable fer-ne sempre un preregistre i, en opinió de la indústria, ja està previst.

Residus de foneries: tant l'escòria de cubilot com l’arena residual de les foneries estan subjectes en l’actualitat al règim en matèria de residus. Amb la informació de què disposem no se’n preveu un valorització fora del règim en matèria de residus.
Residus i subproductes de la fabricació de ferro i acer: les escòries de la fabricació de ferro i d’acer ja es comercialitzen en part com a producte fora del règim en matèria de residus. En general, les escòries tenen una composició de substàncies homogènia i, d’acord amb el Reglament REACH, s’han de classificar com a substàncies UVCB (substàncies de composició desconeguda o variable, productes de reacció complexa i materials biològics) o, en el cas que es fabriquin productes concrets, com ara la pedra de paredar per a obres hidràuliques, és previsible que es classifiquin com a article. En cadascun dels subproductes, la naturalesa és possible que sigui tan homogènia que seria possible realitzar-ne un registre (europeu) general que permetria estalviar costos. Es recomana al sector fer-ne un preregistre. Les deixalles del trencament de material refractari encara estan classificades en l’actualitat com a residu. En cas d’una classificació com a producte, el sector creu que les despeses derivades de l’aplicació del Reglament REACH són assumibles. La pols procedent de la producció de ferro i acer així com els llots del gas d’alts forns estan subjectes al règim en matèria de residus; per la informació de què disposem no es pretén aconseguir-ne una classificació com a producte. Els gasos de processos, com ara el procés d’alt forn, de cup i de convertidor, estan exempts del registre d’acord amb l’annex V del Reglament REACH.
Ferralla de ferro i d’acer: el ferro i l’acer són aliatges i, per tant, estan considerats preparats de conformitat amb el Reglament REACH. Ambdós aliatges estan exempts de ser registrats; no així, però, les substàncies que contenen. La ferralla nova procedent de la producció és idèntica a la matèria primera i, per tant, no presenta problemes, sempre que no estigui ja classificada com a residu. Si la ferralla recuperada procedent de la recollida i la fragmentació ja es considera matèria primera fora del règim en matèria de residus, hi ha per als tipus de ferralla normes molt concretes que podrien servir de base per a un registre. Com a alternativa, la ferralla podria ser considerada també idèntica al producte primari i, per tant, s'aplicaria l'article 2 (7d), sempre que l’empresa de recuperació disposés de la informació necessària. Això continua depenent de la possible extensió d’un registre de substàncies per a productes primaris. La indústria de l’acer té la intenció d’encarregar-se del flux d’informació necessari. Es recomana realitzar un preregistre de la ferralla d’acer o de les qualitats individuals de la ferralla.
Residus del tractament de superfície de metalls: en general, el material és, en principi, un residu i, en part, s’utilitza com a residu per a la valorització (p. ex., en plantes de ciment o plantes metal•lúrgiques). En una operació de tractament els residus es transformen en una substància concreta o en un preparat concret i, per regla general, són idèntics a les substàncies ja registrades en un preparat. Les despeses en concepte d’obtenció de la informació que s’ha de transmetre són transparents. En alguns casos podrien aparèixer substàncies noves i encara no registrades. En aquest cas, en primer lloc s'hauria de realitzar-ne un preregistre i s’hauria d'intentar fer-ne el registre. L’Associació Alemanya de Tractament de Superfície ja s’ha ocupat de ple amb els efectes i els requisits del Reglament REACH i els valora com a superables.
Ferralla electrònica: la ferralla electrònica és un residu i, per tant, no està subjecta al Reglament REACH. Pel que fa a les fraccions individuals que se’n poden generar, com ara vidre, metalls i plàstics, són pertinents les consideracions específiques del flux de material corresponent.
Piles usades: les piles usades són residus fins que es fonen. Els metalls que es recuperen durant la fosa poden classificar-se com a substàncies (en el cas dels aliatges com a preparats). Recomanem fer-ne un preregistre.




English to Spanish: Antigravity Yoga
Detailed field: Sports / Fitness / Recreation
Source text - English
SPOTTING
Spotting is the act of effectively assisting another through a physical skill with use of one’s hands or arms
in order to keep them from falling. Utilizing the principles of physics the spotter helps to move the
body into correct positioning for proper execution. Remember to only teach the things that you
know how to execute, instruct and spot.
Since AntiGravity Yoga is most often taught as a group class, it is rare that one can take the time to
actually spot another through a skill. Instead, we use progressions and cues to guide one to safe
execution. However, there are times when spotting becomes necessary. This section will outline
some of the more important things to remember.
Basic Rules of Spotting:
1) Learn to visually ascertain when a spot is actually necessary versus when you are being manipulated
into holding one’s hand. Most often the AG hammock does the spotting. Spotting should
be a last resort after cueing and progressions.
2) Understand the kinesthetic awareness level of the student. Often when tipping upside down people
lose their relationship to space and do not know which way is up or down, front or back.
3) Understand the mode of operation for a student. Are they a dare-devil or overly timid. Either spectrum
can be dangerous. Are they body aware?
4) Always spot from the center of gravity.
5) Never hold onto one’s feet.
6) Protect the neck. If there is danger of head coming towards the ground, protect the neck by holding
chin to chest.
7) Be aggressive. You cannot be a good spotter and be afraid.
8) Stand near the center of gravity and consider where it needs to be at the completion of the movement
and what you must do to help get it there.
9) When required to hold significant weight, use arms, not just hands. Engage your legs by lowering
your center of gravity to meet theirs as best as possible.
10) Learn to cue based on body parts (ie: look at bellybutton) and the floor.
11) Only spot someone through something you feel they can be successful at with your guidance. If
you are at all unsure, ask them to do more progressions and/or seek another assistant.
Translation - Spanish
ASISTENCIA O SPOTTING
La asistencia es el acto de ayudar a otra persona a realizar una habilidad física con las manos o los brazos para que no se caiga. Aplicando los principios de la física, el asistente ayuda a desplazar el cuerpo a la posición adecuada para poder ejecutar correctamente el ejercicio. Enseña sólo aquellas cosas que sabes cómo se deben realizar y enseñar y en las que sabes prestar la asistencia correspondiente.
Dado que AntiGravity® Yoga se suele impartir en una clase en grupo, es raro que uno tenga tiempo de asistir realmente a otro en una habilidad. En su lugar, se recurre a las progresiones y a las indicaciones para guiar al alumno en una ejecución segura. No obstante, en ocasiones, la asistencia es necesaria. Esta sección detalla algunos de las aspectos más importantes que hay que tener en cuenta a la hora de asistir.
Reglas básicas de la asistencia
1) Aprende a distinguir visualmente cuándo se necesita realmente una asistencia y cuándo el alumno trata de utilizarte para no trabajar solo. En la mayoría de los casos es la propia hamaca la que presta la asistencia. Ésta debería ser un último recurso una vez utilizadas las indicaciones y las progresiones.
2) Conoce el nivel de consciencia cinestésica del alumno. Al ponernos en posición invertida, tendemos a perder la noción de espacio, de arriba, abajo, delante y detrás.
3) Conoce el comportamiento de cada alumno. ¿Es temerario o extremadamente temeroso? Los dos polos pueden ser peligrosos. ¿Son conscientes de su cuerpo?
4) Asiste siempre desde el centro de gravedad.
5) Nunca agarres los pies de un alumno.
6) Protege el cuello. Si existe el riesgo de que la cabeza toque el suelo, protege el cuello apretando la barbilla contra el pecho.
7) Actúa con determinación. Un buen asistente nunca puede tener miedo.
8) Permanece cerca del centro de gravedad y piensa dónde deberá situarse éste al finalizar el movimiento y qué debes hacer para ayudar a conseguirlo.
9) En aquellos ejercicios en los que deba sostenerse mucho peso, utiliza los brazos y no sólo las manos. Usa las piernas bajando el centro de gravedad para tenerlo, en le medida de lo posible, a la misma altura que el de los alumnos.
10) Aprende a dar indicaciones con las partes del cuerpo (p. ej., mirando el ombligo) y el suelo.
11) Asiste únicamente a un alumno en algo que creas que tu guía puede ayudar a realizar correctamente el ejercicio. Si no te sientes seguro, pídele que haga más progresiones y/o que busque a otro asistente.

Translation education Bachelor's degree - Universitat Pompeu Fabra
Experience Years of experience: 26. Registered at ProZ.com: Nov 2001.
ProZ.com Certified PRO certificate(s) N/A
Credentials Italian (Escuela Oficial de Idiomas Barcelona-Drassanes, verified)
German to Spanish (Universitat Pompeu Fabra, verified)
English to Spanish (Universitat Pompeu Fabra, verified)
German to Catalan (Universitat Pompeu Fabra, verified)
English to Catalan (Universitat Pompeu Fabra, verified)
Memberships N/A
Software Adobe Acrobat, Microsoft Excel, Microsoft Word, Powerpoint, Trados Studio
CV/Resume Spanish (DOC), English (DOC), German (DOC)
Professional practices David Armada endorses ProZ.com's Professional Guidelines (v1.1).
Bio
Over 12-year proved experience in translating and proofreading. Specialization in localisation , localization, software documentation and the following SAP domains: Controlling, Treasury, Finances, Logistic, Software, Human Resources, Foreign Trade, Basis, Automotive, Helath Care and Defense.
IT translation from GErman&English into Spansh&Catalan.
Translation on a regular basis of legal (deeds of partnership, court orders, real estate contracts) and financial texts (financial reports, factoring contracts, renting) marketing documents, tourism and hotels (Hotel Mandarin), docoumentación institucional (Ayuntamiento de Barcelona), fitness (AntiGravity Yoga Instructor's Manual).
Keywords: traductor alemán español, Spanish, SAP, experience, experiencia, español, Inglés, English, Deutsch, German. See more.traductor alemán español, Spanish, SAP, experience, experiencia, español, Inglés, English, Deutsch, German, Alemán, Catalan, localization, localización, Griego, Greek, software, financials, viajes, Reisen, Management, cohes, carreras, Sport, depoerte, contratos, Verträge, contracts, hostelería, manuales, instrucciones, Gebrauchsanweisungen, HACCP, presupuestos, reclamaciones, revisión, Korrekturlesen, proofreading, fitness, project management, terminología, IT, certified SAP translator, SMA, traducción médica, anamnesis, mensajes del sistema. Übersetzungsbüro, Übersetzungsdienst, Übersetzungsagentur, Übersetzungsservice, Fachüberstezungen, Fachübersetzung, beglaubigte Übersetzungen, Übersetzer. Beeidigte Übersetzer, vereidigte Übersetzer. Übersetzung Hamburg, Übersetzung Berlin, Übersetzung Dortmund, Übersetzung Köln, Übersetzung München, Übersetzung Frankfurt, Übersetzung Leipzig, Übersetzung Koblenz, Übersetzung Düsseldorf, Übersetzung Stuttgart, Übersetzung Essen. Übersetzungsbüro Hamburg, Übersetzungsbüro Berlin, Übersetzungsbüro Dortmund, Übersetzungsbüro Köln, Übersetzungsbüro München, Übersetzungsbüro Frankfurt, Übersetzungsbüro Leipzig, Übersetzungsbüro Koblenz, Übersetzungsbüro Düsseldorf, Übersetzungsbüro Stuttgart, Übersetzungsbüro Essen. Übersetzungsagentur Hamburg, Übersetzungsagentur Köln. Übersetzungsdienst in 22607 Hamburg, Übersetzungsdienste. Übersetzungsbüros. Übersetzungsagenturen. Übersetzungsdienst in Hamburg, Übersetzungsdienst in Berlin, Übersetzungsdienst in Dortmund, Übersetzungsdienst in Köln, Übersetzungsdienst in München, Übersetzungsdienst in Frankfurt, Übersetzungsdienst in Leipzig, Übersetzungsdienst in Koblenz, Übersetzungsdienst in Düsseldorf, Übersetzungsdienst in Stuttgart, Übersetzungsdienst in Essen. Übersetzungsdienst in Bremen, Übersetzungsdienst in Wien, Übersetzungsdienst in Zürich, Übersetzungsdienst in Mallorca, Übersetzungsdienst in Barcelona, Übersetzungsdienst in Madrid. Übersetzungsagentur Hamburg, Übersetzungsagentur Berlin, Übersetzungsagentur Dortmund, Übersetzungsagentur Köln, Übersetzungsagentur München, Übersetzungsagentur Frankfurt, Übersetzungsagentur Leipzig, Übersetzungsagentur Koblenz, Übersetzungsagentur Düsseldorf, Übersetzungsagentur Stuttgart, Übersetzungsagentur Essen. Übersetzungsagenturen Hamburg. Übersetzungsdienste Hamburg, Übersetzungsfirma Hamburg, Übersetzungsunternehmen Hamburg. Übersetzungsservice Hamburg, Übersetzungsservice Berlin, Übersetzungsservice Dortmund, Übersetzungsservice Köln, Übersetzungsservice München, Übersetzungsservice Frankfurt, Übersetzungsservice Leipzig, Übersetzungsservice Koblenz, Übersetzungsservice Düsseldorf, Übersetzungsservice Stuttgart, Übersetzungsservice Essen. Traduset Übersetzungen, Übersetzungsbüro Deutschland, Übersetzungsbüro Österreich, Übersetzungsbüro Spanien, Übersetzungsbüro Schweiz. Traduset Übersetzungen: Fachübersetzungen, technische Übersetzungen Hamburg, technische Übersetzungen München, technische Übersetzungen Köln, technische Übersetzungen Berlin, technische Übersetzungen Düsseldorf, beglaubigte Übersetzungen Berlin, . Agència de traducció, agència de traduccions, servei de traducció, servei de traduccions, traduccions professionals, traducció professional, traducció jurada, traduccions jurades, traduccions tècniques, traducció especialitzada, traducció jurídica, traduccions juridiques, traducció farmacèutica. Servicio de traducciones, agencia de traducciones, servicio de traducción, agencia de traducción, agencia de traducciones Barcelona, agencia de traducción Barcelona. Servicio de traducción Barcelona, servicio de traducciones Barcelona, Servicio de traducciones, agencia de traducciones, servicio de traducción, agencia de traducción, agencia de traducciones en Barcelona, agencia de traducción en Barcelona. Servicio de traducción en Barcelona, servicio de traducciones en Barcelona Servicio de traducciones, agencia de traducciones, servicio de traducción, agencia de traducción, agencia de traducciones Madrid, agencia de traducción Madrid. Servicio de traducción Madrid, servicio de traducciones Madrid, Servicio de traducciones, agencia de traducciones, servicio de traducción, agencia de traducción, agencia de traducciones en Madrid, agencia de traducción en Madrid. Servicio de traducción en Madrid, servicio de traducciones en Madrid, Traduccions especialitzades, traducciones especializadas, Translation Agency. Traduccions Barcelona, traduccions Girona, traduccions Tarragona, Traduccions Lleida, traductor Barcelona. Traducció català, traduccions en català, traducció del català, traducció al català, Correcció català. Traduccions Mallorca, traducció translation service Germany, translation service Spain, translation Catalunya, translation Madrid, servei de traducció Catalunya, agència de traducció Catalunya.. See less.


Profile last updated
Jan 16, 2015